Editorial

Ens sumem al #DiaOrwell

Ahir, 8 de juny, se celebrava el #DiaOrwell, jornada organitzada per l’Associació Museu Internacional de la Guerra Civil Espanyola i el CCCB. I no es tracta d’una data casual: ahir va fer 66 anys que es va publicar la primera edició de la seva novel·la «1984». Els actes es van concentrar amb una ruta literària per la Barcelona revolucionària d’«Homenatge a Catalunya», període que abraça des de l’arribada d’Orwell el desembre del 1936 fins els tràgics Fets del maig del 1937, i la conferència de George Packer «El futur del periodisme: lliçons de George Orwell».
Des del 243cat volem sumar-nos al #DiaOrwell i aprofitar per recordar i difondre el seu millor llegat: els seus articles, assajos i novel·les. George Orwell és un referent d’una forma crítica i compromesa -prenent partit- d’entendre el periodisme que encara avui és vigent. ‘Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s’imprimeixi. La resta són relacions públiques’, diu una cita seva que encapçala la pàgina que descriu Què és el 243cat. Aquesta lúcida cita traspassa més de dos terços de segle i, desenvolupada i actualitzada per aportacions com les de Noam Chomsky, sembla que és més adient que mai avui en dia: tot i la industrialització massiva del periodisme i la ‘societat de la informació’, el periodisme crític incòmode per al Poder escasseja. Els interessos econòmics dels grans grups empresarials dels quals depenen els mitjans de comunicació acaben forçant censures esfereïdores, com s’ha pogut comprovar en la minsa cobertura que ha tingut la Vaga Indefinida dels i les treballadores de Movistar. Els ‘silencis mediàtics’ continuen sent vergonyosos i intolerables, com ens recorda l’Anuari de Mèdia.cat. Publicacions independents com Cafè amb llet o La Directa han posat els seus esforços en investigar i denunciar casos de corrupció, com en la sanitat catalana, que altres grans mitjans, tot i tenir molts més recursos, passaven per alt
En temps de crisi el periodisme accentua la seva condició de mitjà de combat, d’espai discursiu de lluita de classes, de confrontació i imposició de la realitat hegemònica: bé pot ser servil i seguir el relat que les elits burgeses van preparant, o bé rebel·lar-se i trencar amb el relat i la narrativa dominants. En aquest context, els mitjans de comunicació públics haurien de ser realment un servei públic, garantir l’accés a una ‘informació de qualitat’ i jugar un paper fonamental de defensa dels serveis públics, dels béns comuns, dels interessos de la ciutadania, del 99%, en contra dels interessos de l’elit privilegiada de l’1%. Reclamem la llibertat de premsa, d’informació, d’expressió, ja que entenem que és la condició mínima necessària per a tota societat que pretengui ser democràtica. Però aquesta llibertat formal -per cert, a partir de l’1 de juliol greument amenaçada per l’entrada en vigor de la Llei Mordassa- no soluciona problemes i limitacions que vénen de lluny, símptomes de l’anunciada ‘crisi de la comunicació pública’: 1) instrumentalització partidista de les forces polítiques al Govern; 2) ingerències polítiques com les que obliguen als ‘blocs electorals’; 3) pressions i censures indirectes per part d’importants clients publicitaris; 4) una concepció molt limitada i paternalista del que suposa un mitjà de comunicació públic -amb mínima participació democràtica-; i 5) relacions molt estretes, i a diari, amb la classe política que acaben per configurar un prisma de la realitat social molt oficial. A més a més, com en el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, no s’està exempt de les retallades i dels atacs neoliberals per fer de les comunicacions i informacions mercaderies privades.   
Així mateix, a banda de les problemàtiques pròpies de la crisi dels mitjans públics, cal sumar-li altres qüestions relatives a la crisi del periodisme industrial: la insostenibilitat econòmica dels diaris de grans tiratges -paper mullat- i la seva dependència dels bancs i els grans poders capitalistes; la precarietat i les indignes condicions laborals dels i les periodistes per portar a terme una bona tasca professional; la construcció d’un ‘consens periodístic’ entre els mitjans i partits hegemònics; l’ús pervers dels mites de la Veritat, l’Objectivitat i la Realitat, molt comuns en el periodisme burgès; un llenguatge i una estètica industrials, repetitives, antipoètiques, planes, poc trencadores i de sentits pocs clars; i la insistència en un model de negoci decimonònic en plena eclosió de l’era de la informació distribuïda, les xarxes socials i Internet.     
Des del 243cat teníem clar des d’un inici que no volíem que TV3 es convertís en la Telemadrid de Mas, i per això vam crear aquest ‘mitjà fake’ del 324cat, el qual, en realitat, és la nostra manera de criticar i posar en pràctica un projecte periodístic amb vocació de servei realment públic. I això, necessàriament, també implica canviar les formes, la perspectiva, la posició des d’on es fa periodisme. ‘Qui controla el present controla el passat i qui controla el passat controlarà el futur’, diu Orwell en un passatge de «1984». D’ell vam aprendre la importància del relat, del llenguatge, de com es conta i es manipula la història -vegi’s sinó els eufemismes de novaparla dels Governs en temps de col·lapse capitalista i retallades!-, i vam decidir que el 243cat fos un contrapoder comunicatiu, sempre atent, que fes front al relat oficial del Gran Germà de torn i als seus silencis, i se sumés a la construcció en xarxa -hipercrítica, lliure i distribuïda- de les múltiples denúncies, lluites i històries col·lectives que, des de baix i insubmises, van entreteixint la transformació social i el somni d’una societat més lliure, justa i solidària. 
Així doncs, ens sobren els motius: bon #DiaOrwell a totes i tots!
Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Respon

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pre-estrena documental

Un trajecte de dignitat contra la precarietat

Respostes dels parlamentaris catalans a #SOSTV3

#DolRaval

Fotomovimiento

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 7.138 other followers

RSS Vídeos de Cafè amb llet

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de SICOM.cat

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de 15mBcn.tv

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de 243.cat està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
%d bloggers like this: