Amenacen desnonats amb prendre’ls els fills i, o les ajudes, PIRMI, per ser pobres. Investigació de SicomTV

Membres de la PAH donant suport als Jutjats a la Fàtima, una mare que reclama que li tornin la custòdia dels fills que li van treure els serveis socials, el passat mes de juliol

El primer dia que la Dali va anar als Serveis Socials de Salt, en endavant SS—si ens permeteu la llicència poètica—, li van prendre els dos fills. Quan es va veure al carrer, després de ser abandonada pel seu marit, va acudir als Mossos d’esquadra que li van recomanar que anigués als SS i que li asseguraren que no li treurien els fills. Però no fou així i el mateix dia li van treure els fills per no tenir un habitatge ni poder mantenir-los i els van ingressar en un centre d’acollida. Els infants han estat separats i donats en acollida a dues famílies diferents i la seva mare pràcticament no pot veure’ls.

El cas de la Dali no és l’únic, Sicom TV està realitzant un gran treball d’investigació recollint el testimoni de persones que han estat amenaçades o se’ls ha retirat la custòdia de menors per ser pobres. Com el cas de la Míriam i en Josep de Blanes, a qui els SS de Blanes els han advertit que de continuar vivint en el pis que han ocupat a Bankia (banca rescatada per l’estat amb els diners de tots els contribuents, com sabeu) els podrien prendre els fills pel fet de caure en la “pobresa extrema”. Tot i que, com es pregunta Josep Cabayol, “en cap cas la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, contempla com a maltractament la pobresa ni per suposat la pobresa extrema. Per què doncs, se’ls adverteix emprant arguments mai contemplats per l’administració: classisme, discriminació?“

Per altra banda, com fa Cabayol, ens preguntem per què el Govern no es preocupa de famílies innocents, víctimes d’una crisi que ells no han provocat i de la qual en són responsables els poders financers i els governs, i no dedica part del seu pressupost a ajudar directament a les famílies. Què no hi ha pressupost per la crisi? Això no és veritat: per cada nen o nena que és internat als Centres Residencials d’Acció Educativa, on van a parar els infants i adolescents que es treuen a les famílies, el Govern paga entre 100 i 125€ cada dia. En casos de maltractaments és comprensible, però si és per pobresa, a més a més del classisme i la discriminació que suposa, resultaria més barat, eficient i eficaç dedicar una part d’aquest pressupost a ajudar a les famílies aconseguint així mantenir la integritat familiar, tan preuada formalment per la coalició de govern, i estalviant alhora diners del pressupost de tots. Benestar Social i Família està pagant entre 3.000 i 3.750 euros per nen i mes. No farien les famílies empobrides amb tan sols amb la meitat?

També la Jessica, nascuda a Mauritania amb residència legal al país, fou abandonada pel marit i fou desnonada per no poder fer front al pagament de la hipoteca. Els SS de Salt la van amenaçar de treure-li el PIRMI perquè no podia pagar el lloguer. Després de perdre el seu lloc de feina i no poder fer front a les factures, va decidir ocupar el pis buit i en mans del banc del que havia estat desnonada a Salt amb els seus fills. Li van tallar l’aigua, precisament en un municipi en què l’alcalde, el convergent Jaume Torramadé, va decidir tancar les fonts públiques suposadament per combatre el mosquit tigre alhora que permet que la concessionària d’aigües de titularitat pública tanqui l’aixeta a moltes persones que no poden fer front a les factures o que es troben ocupant el seu habitatge. No és precisament el PIRMI una renda mínima d’inserció?, no serveixen per això els serveis socials?

Per intentar prevenir els desnonaments cada cop més Ajuntaments s’estan posicionant i estan aprobant mocions per a municipis lliures de desnonaments, seguint la campanya de la PAH. El Ple de febrer de l’Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), amb el vot favorable de tots els grups municipals, a excepció del PP, va aprobar una moció, un text redactat per la Plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) de Montcada i Reixac i presentat per ICV-EUiA que recull diverses accions que realitzarà el consistori per evitar que les persones perdin el seu habitatge en cas de no poder pagar la hipoteca de la residència habitual. La moció, va un pas més enllà i inclou un punt per a revisar “els protocols d’actuació de serveis socials per a, entre d’altres coses, cap família mes sigui amenaçada de perdre la custodia dels seus fills a causa d’un desnonament“. Un aspecte a considerar, i que hauria de ser tingut en compte en properes mocions perquè aquests casos no es repeteixin i tinguem realment uns serveis socials que no criminalitzin la pobresa.