Catalunya, Marca Barcelona, Nacional

El Paral·lel, “l’avinguda de les persones” o de la Fundació El Molino?

El Pla Paral·lel hipoteca Poble Sec, aquest és el tema principal de les Festes populars del barri de Poble Sec d’enguany amb el que els veïns pretenen denunciar l’intervenció urbanística que pretén fer del Paral·lel una avinguda per a l’entrada de turistes a la ciutat des del Port.

J/M Foto de la pancarta de l’Assemblea de barri del Poble Sec a la manifestació del 12 de maig a Ciutat Vella via Assemblea de barri Poble Sec

Els veïns ja fa temps que protesten pel que consideren un primer pas en l’intent de desplaçament dels habitants originaris, treballadors i immigrants amb pocs recursos econòmics, per població més benestant i turistes de pas i preveuen un procés de gentrificació en el barri com el que va patir El Born.

Per això, el tret de sortida de les festes és una ruta popular organitzada per l’assemblea de barri per a repensar el Poble Sec, a partir de les 11h de dissabte a la plaça del Molino. Per a conèixer més a fons com veuen els veïns el Pla Paral·lel, l’explicació del Pla durant la passejada s’ha pogut seguir en directe per streaming gràcies a l’streamer @okokitsme.

Nombroses entitats ciutadanes i col·lectius del barri s’han volgut sumar enguany al programa, que per primer any durarà tota una setmana per tal de no deixar ningú fora.

programa Festes populars Poble Sec 2013

programa Festes populars Poble Sec 2013

Però què és el Pla Paral·lel i qui l’impulsa? 

El Pla Paral·lel és un projecte urbanístic que l’Ajuntament de Barcelona ha fet sota demanda i a mida d’hotelers, restauradors, empresaris teatrals, comerciants… en què la Fundació El Molino ha jugat un paper impulsor en l’intent de creació d’un “Broadway barceloní” a l’avinguda, al que puguin arribar ràpidament els passatgers dels creuers que arribin a la ciutat, objectiu del pla Blau@Ictínea.

Elvira Vázquez, consellera delegada d’Ociopuro S.L., empresa que el 1998 va comprar l’antic teatre El Molino, ha estat pressionant per un procés de transformació de l’avinguda a una zona d’oci. Darrera la Fundació el Molino (FEM), hi ha empresaris de l’espectacle, comerciants i artistes, entre ells Miguel Bosé i Emilio Sánchez Vicario… i l’arquitecte Josep Bohigas, fill d’Oriol Bohigas, precisament qui va idear la política urbanística del 92 i desenvolupar el model de la “marca Barcelona”.

La intervenció urbanística proposada pel sector privat està pressupostada en 7 milions d’euros per a la creació de quatre noves places “on passin coses“, eixamplant les voreres de quatre cruïlles (coincidint amb la terrassa de restaurants de luxe recentment instal·lats al Paral·lel): de fet, la imatge que proposa l’Ajuntament per al projecte de les places mostra una terrassa de bar. El projecte també preveu una nova pavimentació, el trasllat del carril bici al mig de la calçada, la senyalització d’itineraris “culturals” i la creació de noves pantalles d’il·luminació.

Places on passen coses

Places on passen coses

Quines reivindicacions veïnals no contempla el Pla Paral·lel?

El Pla no té en compte alguns temes reivindicats pels veïns, com ara el futur del teatre Arnau, adquirit per l’Ajuntament que va anunciar el passat mes d’abril que no rehabilitaria sino que el treuria a concurs, en una privatització d’espais públics més en la ciutat. Com tampoc perquè uns jardins públics del barri com els del Baluart estan tancats habitualment al públic o l’esquistament del solar de l’antic Teatre Talia des de fa 25 anys. Alguns aspectes del primer projecte per a dinamitzar projectes culturals com ara l’estratègia de fer del parc de les Tres Xemeneies un centre de grafitti o d’altres intents de promoció econòmica del sector cultural, que era una de les recomanacions del pla estratègic realitzat a la fase de diagnosi, han desaparegut del projecte.

En aquest sentit, des de l’Assemblea de barri Poble Sec exposen que el pla de definició d’usos bàsicament turístics de la muntanya de Montjuïc, clau per entendre el nou paper del Poble Sec, “s’ha fet a esquenes dels veïns i veïnes”. En aquest pla Poble Sec és concebut com la via d’accés per als esperats milers de turistes que circularan pel nou “Broadway barceloní” en direcció a les zones d’entreteniment, esbarjo i oci de Montjuïc.

Els veïns es temen que “això pot suposar la transformació del Paral·lel en una nova Rambla i del Poble Sec en un nou Born”, que no atendran, en cap cas, les necessitats socials i els serveis i equipaments públics del barri.

Com afectarà els veïns i l’estigma de “Poble Sex”

El Paral·lel sempre ha estat un barri obrer, incòmode, i que va ser escenari del conflicte social i polític de la primera meitat del segle XX i de l’exclusió social i la prostitució al carrer, temes pràcticament desconeguts per la societat catalana que no van ser visibles fins fa ben poc, tímidament gràcies a  l’exposició fotogràfica “El Paral·lel, 1894-1939” al CCCB, força criticada durant la ruta popular per ignorar la memòria anarquista del Paral·lel.

El conflicte de classe al Paral·lel

El conflicte de classe al Paral·lel

Per altra banda, sembla que sota un discurs de demandes veïnals el Pla Paral·lel amaga els interessos dels principals empresaris que tenen negocis turístics o d’espectacles a l’avinguda, fins i tot hi ha qui hi veu al darrera un intent de fer fora les treballadores sexuals del Paral·lel, en un pas més enllà en la política criminalitzadora de la prostitució impulsada per l’Ajuntament de Barcelona.

Des de l’assemblea de barri han analitzat a fons el pla i veuen unes conseqüències inevitables en cas que es porti a terme com vol la FEM, com ara la revalorització del sòl en benefici dels grans propietaris que implicarà una pujada del preu de l’habitatge i del cost de la vida. També els preocupa l’allau del turisme de masses i els problemes per als veïns que això comporta, com ara la progressiva substitució del comerç tradicional de proximitat per franquícies i grans superfícies. A més, el fet d’anar cap a una economia basada en l’hostaleria i la restauració sembla augurar un augment de la precarització i la inestabilitat dels llocs de treball per la pròpia estacionalitat de l’activitat turística.

Així, davant la jugada del lobby del negoci de l’espectacle al Paral·lel, els veïns seguiran denunciant i lluitant contra l’intent d’elitització del barri i l’expulsió de la població actual. I si realment l’Ajuntament pretén fer “l’avinguda de les persones” hauria d’escoltar aquells que viuen o treballen pel Poble Sec…

Advertisements

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Respon

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pre-estrena documental

Un trajecte de dignitat contra la precarietat

Respostes dels parlamentaris catalans a #SOSTV3

#DolRaval

Fotomovimiento

2017.06.17 #JudiciCastor_Bru Aguiló_01

2017.06.17 #JudiciCastor_Bru Aguiló_02

2017.06.17 #JudiciCastor_Bru Aguiló_03

2017.06.17 #JudiciCastor_Bru Aguiló_04

2017.06.17 #JudiciCastor_Bru Aguiló_05

More Photos

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 7.138 other followers

RSS Vídeos de Cafè amb llet

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de SICOM.cat

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de 15mBcn.tv

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de 243.cat està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
%d bloggers like this: