Corrupció

CiU tapa seus escàndols de corrupció amb el projecte independentista a MÁSPúblico

  |  06/10/2012

BARCELONA / / Dimarts passat, el jutge que instrueix el cas Palau de la Música imputava l’exsecretari de comunicació del Govern, el convergent Marc Puig, pel desviament de fons del Palau cap al partit d’Artur Mas. Puig, actualment a l’Ajuntament de Barcelona, ​​és un dels homes del nucli més proper a Mas, i la seva imputació és l’últim cas de presumpta corrupció que sacseja la formació nacionalista.

Són diversos els fronts judicials als quals ha hagut de fer front CiU durant aquesta legislatura. Ex-alts càrrecs del Govern de Pujol, directius de la sanitat pública catalana col·locats pel Govern de Mas, o fins el mateix líder de CDC, Oriol Pujol, s’han vist implicats en suposats casos de corrupció i estan sent investigats per la Justícia.

L’agenda independentista impulsada pel president Mas després de la manifestació de la Diada, però, ha relegat de l’actualitat política catalana aquests episodis, que només reapareixen en algunes intervencions d’ICV-EUiA o Ciutadans. L’avançament de les eleccions i la conseqüent dissolució del Parlament, a més, han liquidat les comissions d’investigació de la càmera destinades a aportar una mica de llum sobre aquests casos, que segueixen el seu curs als tribunals. A continuació es detallen els casos més rellevants.

El saqueig del Palau

L’espoli del Palau de la Música Catalana i les diverses causes judicials que s’han derivat han esquitxat de ple a diversos pesos pesants de Convergència Democràtica (CDC). Un dels majors escàndols de les últimes dècades a Catalunya, amb el desviament de més de 30 milions d’euros dels fons públics del Palau, no només ha implicat alts càrrecs convergents, sinó al propi partit. Tant és així, que el juliol d’aquest any, el jutge Josep Maria Pijuan va imposar una fiança de 3,2 milions a CDC per haver-se beneficiat, presumptament, del saqueig de la institució.

El magistrat considera que hi ha “indicis” que el partit liderat per Oriol Pujol es va finançar de manera irregular. D’una banda, sobre la base de “lliuraments opacs de diners en efectiu” efectuats per l’expresident del Palau, Fèlix Millet, i que va ser la seva mà dreta, Jordi Montull. Per això podrien haver comptat amb la col·laboració del llavors tresorer del partit, Carles Torrent, -ja mort- i el seu successor, Daniel Osàcar, que ha estat imputat en el cas.

En el sumari del cas, al Palau apareix com intermediari de presumptes pagaments de la constructora Ferrovial a CDC. Les indagacions del jutge revelen que el destí de les donacions de la constructora va ser la Fundació Trias Fargas, una “plataforma de pensament polític” del partit –actualment Fundació CatDem-, a canvi que el govern presidit llavors per Jordi Pujol li adjudiqués obres de gran envergadura, com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia.

Ferrovial també va ser l’adjudicatària d’un nou pavelló municipal a Sant Cugat del Vallès. L’alcalde de la població era en aquestes dates l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el càrrec de gerent municipal l’ocupava Jordi Turull, portaveu de CDC al Parlament. Segons el jutge, Millet i Montull van participar en el cobrament d’aquestes comissions com “intermediaris” entre la constructora i “persones afins a Convergència”. Un informe policial examinat pel Tribunal de Comptes conclou que la Fundació Trias Fargas va rebre 6,5 milions en donacions d’importants empreses, que en part van acabar en les arques de CDC.

La segona línia de finançament irregular de Convergència podria haver tingut com pedra angular a dues empreses dedicades al bustiada i al muntatge audiovisual, New Letter i Letter Graphic. Les companyies van cobrar 982.000 euros al Palau per uns treballs que no s’ha pogut acreditar que es realitzaran. Apunta el jutge la possibilitat que aquests serveis es presten a CDC, a més que aquestes empreses han participat en campanyes electorals de la formació nacionalista.

Tot i que els nous responsables del Palau hagin exculpat CDC d’haver-se lucrat amb l’entitat, sota l’argument que “no hi ha indicis” de pagaments al partit, els nacionalistes van fer front a la fiança imposada pel jutge com a responsable civil “a títol lucratiu” del saqueig, i van lliurar com a aval les escriptures de la seva seu a Barcelona, ​​un edifici de set plantes situat a l’Eixample.

La trama de les ITV

La branca catalana del cas Campió ha situat al secretari general de CDC, Oriol Pujol, com “col·laborador necessari” en una trama dedicada a obtenir de manera fraudulenta adjudicacions d’estacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a Catalunya.

En un acte datat l’abril d’aquest any, la titular del jutjat d’instrucció 9 de Barcelona revela que l’entramat va estar presumptament “realitzant maniobres i gestions tendents a la manipulació d’un futur concurs públic per a l’obtenció de l’adjudicació presumptament fraudulenta d’autoritzacions de ITV, evitant un procediment de concurrència pública a la qual poguessin accedir diversos operadors (…), al ja estar pactades part de les adjudicacions “.

Entre la relació de noms dels investigats hi ha el de l’expresident de Sony Espanya, Pedro Navarrete, el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol, el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Maria Canós, la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, o la cap del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Margarida Gil.

Un informe de l’Agència Tributària conclou que Oriol Pujol era “l’home encarregat d’aportar la influència política i de procurar realitzar els moviments oportuns”, per aconseguir beneficis a aquest grup d’empresaris. Hisenda situa també com “col·laborador necessari” en la trama a qui va ser director general de Consum i Seguretat Industrial de la Generalitat entre 1994 i 2004, Josep Tous, detingut el març per la seva implicació en el cas.

L’Agència Tributària destaca que Oriol Pujol estava “en tot moment” informat de l’estat de les negociacions i que “es desprèn de les converses que Josep Tous és la mà executora de Pujol”.

Escàndol a la sanitat pública

A finals de juny dimitia el president de l’Institut Català de la Salut -organisme públic encarregat de gestionar la sanitat pública-, Josep Prat. La seva renúncia es produïa després que la fiscalia comencés a investigar- per acumulació de càrrecs públics i privats i pels pagaments opacs de més d’un milió d’euros l’exdirector del CatSalut, Carles Manté. El seu cas no és l’únic exemple de presumpta corrupció a la sanitat catalana. La revista gratuïta Cafè amb llet i el diari El País han tret a la llum pagaments irregulars, favors polítics, sobrecostos i adjudicacions sense concurs.

Una auditoria no publicada per la Sindicatura de Comptes, coneguda com “informe Crespo” en al·lusió a l’exalcalde de Lloret i diputat de CiU, Xavier Crespo, va revelar un entramat en els hospitals públics de Blanes i Calella pel qual metges, gestors, i dos regidors, un de CiU i un del PSC, van cobrar prop de 2,5 milions d’euros.

D’altra banda, un exalt càrrec del Govern de Pujol i directiu del Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), Ramon Bagó, està sent investigat per l’Oficina Antifrau. Segons ha detallat la revista Cafè amb llet -els editors han estat denunciats per un directiu de la sanitat per atemptat a l’honor-, Bagó va aprofitar la seva posició en els òrgans directius del CSC per adjudicar sense concurs previ al grup alimentari que presideix, el Grup Serhs, el servei alimentari dels hospitals: un contracte per valor de 50 milions d’euros.

Aquestes i altres irregularitats serien investigades per una comissió del Parlament de Catalunya. La comissió va ser impulsada pel PSC, tot i que alguns dels escàndols es van desenvolupar quan la socialista Marina Geli era consellera de Salut, i va obtenir el suport de tots els grups menys de CiU, que es va abstenir en considerar que els presumptes casos de corrupció segueixen el seu camí en la Justícia.

L’avançament electoral ha fulminat la comissió, que haurà de tornar a començar tota la tramitació en la pròxima legislatura, sempre que hi hagi una majoria suficient que la promogui.

El forat a les caixes d’estalvi

L’altra comissió d’investigació parlamentària que ha quedat en suspens és l’encarregada d’indagar en la crisi de les entitats financeres catalanes i la gestió dels seus directius. Quatre grups de l’oposició -ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat- van forçar la creació de la comissió, que s’havia de centrar en investigar els productes financers d’alt risc (com les participacions preferents), així com l’enfonsament de diverses caixes després de seus processos de fusió o absorció i la seva conversió a bancs.

La tramitació parlamentària de la comissió va rebaixar les expectatives d’abordar la venda de participacions preferents, principalment pel vot en contra de CiU i l’abstenció del PP perquè compareguessin els gestors de dues de les entitats que més productes d’aquest tipus comercialitzar: La Caixa i Banco Sabadell.

La cambra catalana havia aclarir els motius pels quals diverses entitats catalanes han necessitat de la injecció de diners públics per recapitalitzar. Un dels casos més paradigmàtics és el de Catalunya Caixa. El Banc d’Espanya va anunciar aquest estiu que l’entitat necessita 4.500 milions addicionals als 3.000 milions que ja ha rebut del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Amb la dissolució del Parlament, s‘evitaran haver de donar explicacions els expresidents de Caixa Catalunya, Narcís Serra i Antoni Serra Ramoneda, l’actual president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, o els gestors de Caixa Tarragona, Caixa Laietana, Caixa Sabadell o Caixa Penedès , entre d’altres.

article extret de MásPúblico

traducció @tinisima_

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Respon

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pre-estrena documental

Un trajecte de dignitat contra la precarietat

Respostes dels parlamentaris catalans a #SOSTV3

#DolRaval

Fotomovimiento

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 7.138 other followers

RSS Vídeos de Cafè amb llet

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de SICOM.cat

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Vídeos de 15mBcn.tv

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de 243.cat està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
%d bloggers like this: